diumenge, 1 de desembre de 2013

època medieval 2 - Sant Jaume de Vallhonesta


SANT JAUME DE VALLHONESTA
  Al terme municipal de Sant Vicenç de Castellet podem trobar-hi l’ermita i l’antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, encara que antigament havia format un terme propi. Situat a la carena a 485m, que separa els termes municipals de Sant Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara.


Cedides Núria Puértolas.

  Trobareu la informació detallada als reportatges de David Sanz a "El Breny" n. 299 i 300
    El Breny n. 299  http://www.elbreny.com/breny299/index299.htm
    El Breny n. 300   http://www.elbreny.com/breny300/index300.htm
  Si voleu més informació sobre els racons més amagats i de la història de Vallhonesta, podeu consultar la revista Dovella (número 83-84 / primavera-estiu 2004) on hi trobareu un extens treball d'en David Sanz titulat "Vallhonesta, memòria viva" amb fotografies d'Alfons Plans i Jordi Largo, tots ells membres del Col·lectiu El Breny. 

L'HOSTAL


 
 Encara que hi ha l’ermita, el més popular de Sant Jaume de Vallhonesta era el seu hostal, un dels més antics i famosos hostatges que hi havia per a la gent que transitava el camí ral (imatges de les fites cedides per Martí Linares), que era la via de comunicació més ràpida entre Manresa i Barcelona fins a la construcció de la carretera de can Maçana (mitjans del segle XIX) Els primers documents sobre l’hostal daten del segle XV, encara que la seva construcció és anterior. 
En un cadastre del segle XVII Constava que les quadres de l’hostal podien acollir fins a 70 mules, el que ens demostra la quantitat de trànsit que hi havia pel camí i que feien parada a Vallhonesta.

  Entre els segles XVI i XVII la zona del camí ral compresa entre els municipis de Sant Vicenç de Castellet i de Castellbell, a causa del seu traçat per a salvar els desnivells del terreny i l'espessa vegetació, es va convertir en un focus important de bandolerisme. A la zona propera a Sant Jaume, se saps de nombrosos robatoris i d'assassinats.
  A principis del segle XVIII, es comencen a edificar-se massos a la zona que es dedicaven fonamentalment a l'agricultura i a la ramaderia. L'any 1741, al cadastre de Sant Jaume de Vallhonesta es documenta la existència de 70 mules. Aquests animals, dedicats al transporta de viatgers i de mercaderies ens dóna un referent per a veure la importància d'aquest indret com a zona de pas. aquest elevat nombre de bestiar, també explica les grans dimensions de les quadres de l'hostal.
  Durant la Guerra del Francès l’hostal va ser utilitzat com a caserna militar i centre de defensa del camí ral i dels seus municipis propers. 
El 4 d’abril de 1810 a l’hostal es van fer presoners 260 soldats francesos que, després d’haver assaltat Manresa, fugien en direcció sud. Les grans quadres es van convertir en les presons dels soldats francesos capturats.
L’hostal, junt amb els massissos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, van ser atacats i malmesos pels francesos. 
A finals de febrer de 1811, els francesos van cremar l’hostal, quedant molt malesa la part superior que va necessitar rehabilitació.
També a mitjans del segle XIX l'hostal va quedar dins la zona de conflicte entre carlins i republicans, per una banda, i l'exercit governamental, per l'altra, durant la Segona Guerra Carlina
  Durant la postguerra franquista, Sant Jaume de Vallhonesta també va ser testimoni de l’activitat dels maquis, molt presents als paratges del Bages sud.

  L'hostal va estar en funcionament fins a mitjans del segle XX, però després, en ser abandonat, el seu deteriorament va ser molt ràpid i es va acabar de malmetre amb l’incendi que es va produir el 1985, on van cremar les seves bigues de fusta i l’hostal acabarà reduït a un conjunt de runes civils. Entre les runes, es poden identificar els portals d’acer (un en direcció Manresa i l’altre cap a Barcelona), les cisternes, un forn o les quadres.
  L'hostal de Sant Jaume va ser incorporat al municipi de Sant Vicenç durant la dècada de 1840 a 1850. Ja que se sap que al 1836 encara pertanyia a Vallhonesta, municipi independent en aquells temps.
 

LA FESTA DEL PANELLET

  Tot i celebrar-se fins fa ben poc, a l'ermita de Sant Pere de Vallhonesta, els orígens d'aquesta festa es situen a Sant Jaume on, el dimarts de setmana santa, per a celebrar la festa dels difunts, el propietari de l'hostal repartia pa cuit per als pobres, a la seva ermita. 
L'any 1692, el bisbe de Vic va demanar a Bernat Marcet, amo del mas, que la celebració tingués lloc a l'església de Sant Pere, ja que la de Sant Jaume no disposava dels ornaments adequats.
  Trobareu més informació en l'article de David Sanz de "El Breny" n. 300 


  Històries curioses:

  Un fet acreditat per actes judicials va deixar constància que el 1595 ja es produïen "accidents de trànsit" al camí ral. El 16 de maig d'aquell any un traginer de Lloret, Jaume Sabater portava cap a Manresa dues mules carregades de sardines. Quan ja havia superat el coll de Davi i s'acostava a un pi on habitualment es penjaven bandolers, va coincidir amb un altre viatger que, dalt un cavall, anava en direcció oposada; cap a La Barata.
  Era difícil que els dos grups poguessin passar al mateix temps per una part estreta del camí i, per obrir-se pas, l'home del cavall va fer una empenta a una de les mules, que va caure per un cingle, arrossegant també al seu propietari. Tots dos van quedar ferits, però van poder arribar fins a Sant Jaume de Vallhonesta. Allà el traginer va demanar a l'hostaler que anés a buscar el cova ple de sardiners que li havia caigut pel cingle a la mula ferida. Però ja no hi havia res:  la resta de viatgers que havien passat per la zona de l'accident havien baixat pel cingle i s'havien endut les sardines.
  Una altra de llegendes és dels nostres temps. Es refereix a l'existència de la mítica serp amb cabellera entre les runes de l'hostal. La part de realitat d'aquesta llegenda és que alguna vegada alguns excursionistes han patit un ensurt en tafanejar entre les runes de l'hostal i trobar-se una serp.


Principis del segle XX.
Arxiu Ricard Gomis.


11930
Arxiu  Miquel Vila.

Arxiu Miquel Vila.



Anys cinquanta.
Arxiu Ricard Gomis.
Anys cinquanta.
Arxiu Ricard Gomis.


 1955, 1 de maig.
Imatge de Joan Subirana.
Cedida Tfamília Subirana Lladó.


detall.


 1955, 1 de maig.
Imatge de Joan Subirana.
Cedida família Subirana Lladó.


Anys vuitanta.
Els incendis i l'abandonament fan estralls.
Arxiu Ricard Gomis.




  Sembla ser que, amb els anys, l'hostal es va tancar i l'ermita va quedar abandonada. 
  Com que l'edifici era gran i tenia un munt de teules a la teulada, més d'un espavilat les va usar per a arranjar les de casa seva, amb la qual cosa l'antic hostal, sense la protecció de la coberta, i si a això li sumem l'incendi que va patir l'any 1.985, es va anar deteriorant fins arribar a quedar en el lamentable estat que ara es  veu.

CONJUNT ARQUITECTÒNIC









Cedides Joan Baptista Costa i Núria Puértolas


Aquesta imatge és uns 15 anys més antiga que l'anterior.
S'hi pot veure el mur de la dreta que ara ja no hi és.
Cedida David Bricollé.

Cedida David Bricollé.


Cedides Joan Baptista Costa.


Cedida Núria Puértolas.

ERMITA

 L'ermita, situada a la banda sud del conjunt, d'origen romànic, també fou coneguda com a Sant Jaume de l'Herm. Els primers documents que hi fan referància daten del segle XIII.
Es tracta d'una petita església d'una sola nau, amb absis. L'entrada s'obre a nordoest, mentre que l'absis queda orientat cap a la zona sudest. Damunt la porta d'entrada hi ha un campanar d'espadanya.
A la banda de ponent de l'edifici hi ha un  afegit de forma rectangular.
Sota la teulada tant de l'ermita, com de l'estructura afegida, es troba un petit fris decorat amb símbols gravats.


Ermita cap al 1960
Arxiu Miquel Vila.

Ermita cap al 1960
Arxiu Miquel Vila.


Anys seixanta.
Jordi Juan i German Comas.
Cedida família Comas.

1979
Imatge de C.J. Guiu

Ermita
Cedida Nati Luna.


Cedida Joan Baptiista Costa.

Interior de l'ermita.
Cedida Martí Linares.


Altar
Cedida Martí Linares.
DETALLS DEL CONJUNT


 Cedida Joan Baptista Costa.


Cedida Martí LInares.



































Cedides Joan Baptista Costa i Núria Puértolas





 Cedides Nati Luna.




LA FONT DE SANT JAUME DE VALLHONESTA

La font de Sant Jaume de Vallhonesta.
Cedida Sílvia Forns.

Cedida Joan Baptista Costa.

LA RÈPLICA EXACTE DE L'HOSTAL.


Tot i que el mas ja no existeix, tenim una rèplica aproximada de com deuria ser a Castellbell i el Vilar. Es tracta de Cal Viladoms de Baix. És una història curiosa que podeu trobar al Breny,
en un escrit d'en David Sanz,   http://www.elbreny.com/breny305/reportatge305.htm

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 


Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

 Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

 Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

 Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 

Can Viladoms de Baix. Castellbell i el Vilar.
Cedida Jaume Pons i Mas. 





Cap comentari:

Publica un comentari